1974 Paisatge del Montseny
Tot és pur com la teva aigua,
tot és verd com el teu cos,
eternitat en repòs,
i jo, rossinyol de l'aire.
Quin silenci en la teva ombra
que m'abriga l'esperit!
Sóc rossinyol de la nit.
Visc al país de les pomes.
Quan el vent de la muntanya
fa sentir les seves veus,
sento créixer l'herba als peus,
sóc ànima del paisatge.
Bé s'ho valen la tortura
del traüt de la ciutat
un moment d'eternitat,
i Déu que et dóna la fruita.