18 de juny de 1901.
... i vaig arrencar a córrer, amb els baixos de les faldilles humits de fang i el vestit esquinçat per dalt. Vaig agafar de nou el camí sinuós, que ara em semblava un camí de mala petja, ple d'aiguamolls, de fanguer. I, al passeig dels Tells, vaig enfonsar el cap sota el vent, sota la pluja, per no plorar, per esborrar l'ombra. Els cabells em cobrien els ulls i m'enfrontava a la ventada, que ara m'arrossegava amb força al defora del Parc. En sortir, vaig agafar un cotxe de punt que travessava, en direcció al Born, al Saló de Sant Joan i vaig dir al cotxer, a casa, dugui'm a casa, que és al carrer de Còrsega. De pressa, que no em trobo bé. Li vaig dir que no em trobava bé perquè no tenia alè, perquè no volia esclatar en sanglots, allí, dins el cotxe de punt. Vaig tremolar fins a casa, els ulls em feien pampallugues, hi tenia un tel. Encara tremolava quan, a casa, en Francisco em va agafar i em va posar dins el llit, sense sang, esblaimada.