14 d'agost [1906]
Mos ne pujam a la tartrana, i endavant s'ha dit cap a Martinet! sempre vora vora el Segre; pujant i davallant, encaixonats dins de cadenes de muntanyes, a redols vestides de boscs, a redols pelades. Com acab de resar el breviari, per no perdre cala entaulam conversa amb el tartaner, que és de Martinet i està avesat a conversar amb gent externa. [...]
Passam per baix de Bellver i no gaire lluny de Prullans. Mos compareix un home de Montellà: demana el tartaner si el deixarem pujar. – Que puig, deim nosaltres, i així li sentirem el conversar del seu poble, que és lo que mos interessa.
Puja ell, i ja som partits a demanar-li coses de Montellà; però l'home, com veu que no mos aturam d'apuntar en aqueixes llibretes, se malpensa i torna mut cop en sec, i ni amb unes tenalles li podem treure cap paraula. Estam dos per tres per dir-li que no l'hem mester per res dins la tartana; però perquè veim que no ho fa per mal, sinó per tronc i per estúpid, el deixam fer.
A les deu poríem esser estats a Martinet, i hi arribam a les onze tocades.