13 de desembre 1926
Una altra vegada la tràgica filera dels ceguets en la diada de Santa Llúcia, tot al llarg del carrer del Bisbe, dins els claustres de la catedral i preludiant pels carrers dels Arcs i la plaça Nova. La santa màrtir els acull tots junts en la seva diada desembrina, ajupidets i colze amb colze, com pollastres a la fira, amb la mà estesa i mostrant les seves testes, a les quals la més gran desgràcia portà la nit als seus ulls. En tal diada, deixen estris i instruments per mostrar sols llurs figures mendicants. El ceguet del violí, el que ven capses de llumins, el que toca L'emigrant, el de les cançonetes de Nadal i el calendari del pagés, els de la porta de la Concepció, etc.
Pobres ceguets! Mirant-los, hom en sent una compassió infinita. Potser la humanitat fa poc per a aquests éssers tan desgraciats. Pobres ceguets! Una corrua de gent envaeix els voltants de la catedral i la capella de Santa Llúcia i porta el ciri per a cremar o vol fregar els ulls per la relíquia tot mormolant l'oració a la santa perquè ens doni sempre vista i claredat.
La diada de santa Llúcia és per a mi la més interessant de l'any. En aquell tros de santa Llúcia i carrer del Bisbe, tot vibra: el dolor, la fe, la caritat, la conformació, l'ideal, la tradició... I es clou amb la fira de les casetes i les figures dels pessebres, alegria dels infants i rejovenesa dels qui ja són madurs.