1-IV-04, DILLUNS
Portem quatre dies a Vilafranca, i és hora d'enfrontar-se amb la casa. «La casa» és el vell casalot que vam comprar a l'agost al barri més extrem del poble, el del Maset. És un casalici de tres plantes i un hort, sòlid i arnat amb els seus quatre o cinc segles de vida. El compràrem amb el bagatge de la il·lusió, amb la raó suspicaç i l'economia en contra. La situació actual és la següent: tenim el nostre petit castell ben conservat per fora però amb un ànsia de reforma interior vast i inesgotable. Hi entrem i n'eixim amb les mans a les butxaques i el cap cot, fent plans i maleint com d'injustos acaben sent sempre els resultats aleatoris de la loteria, quan només beneficien els altres.
Comencem les visites al Maset, doncs, per a avaluar la previsió d'obres, i tot ens pareix massa car, i massa llarg. Volem casa però, per a tenir-la, ens caldran els dies de molts anys. I consignar-ho ací no alleuja, però conhorta.