L'àtic on Crisòstom vivia tenia un finestral magnífic...


Obra:Ignot (p. 195-197)
Indret:Castell
Municipi:Xodos
Comarca:Alcalatén

testing image

L'àtic on Crisòstom vivia tenia un finestral magnífic encarat a les muntanyes, amb una extensa panoràmica al fons de la qual despuntava el cim del Penyagolosa. Assegut al sofà, Crisòstom hi passava hores, contemplant-la. Quan caminava per dins d'aquell paisatge, sovint feia un alto i mirava cap al finestral. Què hi esperava veure? A si mateix, contemplant-se?

Havia adquirit, a l'ajuntament del poble, un mapa enorme dels voltants, que desplegava cada matí, havent desdejunat, per a planificar les passejades. Es passava una hora de rellotge decidint quines sendes enfilaria; dubtava amb un retolador negre a la mà, i semblava com si dubtar, imaginar variacions i alternatives, fora per a ell un goig tan gran o més que la imminent caminada. Al final del mes, el mapa estava saturat de rutes viscudes, de ratlles negres i d'anotacions.

En una de les cases del costat hi vivia una família del poble. Un xicot d'edat indefinida -vint-i-cinc, trenta, trenta-cinc anys?- passava les hores al balcó. Pel físic estrafet, pels moviments que feia, Crisòstom va comprendre que el xicot patia una deficiència mental. Es movia contínuament, de banda a banda del balcó i agafat a la barana, tirant endavant i endarrere el cap, brusc, com un balancí empès amb força. En Crisòstom, en les seues caminades quan passava per allà baix, el xicot hi trobà motiu de distracció. No el perdia de vista. Alguna volta es quedava quiet, mirant-lo fix, cosa que incomodava Crisòstom, que sempre havia detestat que el miraren. Encara més si ho feien amb la fixesa obsessiva d'aquest xicot, que desconeixia la discreció. Era capaç de passar vint minuts quiet, mirant-lo, i això feia que Crisòstom se sentira ridícul. Tot es pot, però, agreujar.

Algú tingué l'ocurrència, per tal que se li feren més lleugeres les hores, de regalar-li un rifle de balins.

A qui apuntava, entusiàstic, el xaval amb el rifle? Als ocells? Als gats? Als esquirols? Sí, però també, i sobretot, a Crisòstom. Al mes de juny no hi passava ningú més, per allà; veure aparèixer Crisòstom era la seua alegria. L'apuntava, feia com que disparava i després reia desbocat.

Crisòstom es presentà a casa del franctirador per a queixar-se'n. El pare, un home calm, d'aspecte pacífic, li ensenyà el rifle, vell, rovellat, inútil, i explicà que el seu fill no tenia ni tindria mai cap tipus de munició, que podia estar tranquil.

-És només perquè Antonio es distraga -va dir.

-És a mi, a qui apunta -va dir Crisòstom-, i no m'agrada. M'amarga el passeig.

El pare afegí que el rifle l'havia dut un oncle, que a Antonio li havia fet moltíssima il·lusió, que només apuntava cap al costat de les muntanyes, mai cap al costat del carrer.

L'endemà, quan Crisòstom tornà a caminar pel costat de les muntanyes, Antonio estava sense rifle, assegut, mirant-lo. No reia, semblava abatut, consternat. I així el retrobà els dos dies següents.

Crisòstom tornà a visitar el pare i li demanà que li restituïra el rifle.

A la caminada següent, quan Crisòstom va ser dins del camp visual d'Antonio, aquest tornà a apuntar-lo,a fer com que disparava, a riure-se'n desbocat.