De Biar a Villena i encara al davant d'aquesta darrera població...


Obra:Viatge pel meu país (p. 342-343)
Municipi:Villena

testing image

De Biar a Villena i encara al davant d'aquesta darrera població hi ha un pla generós, parcialment aprofitat per a l'agricultura. a Biar parlen català i a Villena castellà. Només nou quilometres separen ambdues viles però el pes de la història –amb tots els seus condicionants- no dificulta gens la convivència. Naturalment, entre valencianoparlants i castellanoparlants –indistints ja atot arreu, amb independència de la llengua que hi predomine- no es plantegen grans problemes, perquè la jerarquia és òbvia: els de llengua materna castellana rarament canvien d'idioma, mentre que els catalanòfons són, a la pràctica, inevitablement bilingües.

A Villena comença la Manxa, tot i que el "camuflatge de fertilitats" propicia l'equivoc. Des de 1836 la vila pertany administrativament a la província d'Alacant. No és un cas semblant al e Requena –adverteix Fuster: mentre aquesta s'ha valencialitzat en part, Villena "es manté impenetrable: manxega".

Azorín la reputà de "señoril y mundana" i el de Sueca corregeix: "senyorívola i rural, més aviat". A mi em recorda una d'aquestes viudes castellanes, encara de bon veure, coqueta i un poc avara. Com Requena, fet i fet. Té un centre històric net, vistós i senyorial, clivellat de carrerons empinats que pugen cap al castell. [...]

Això pel que fa al vessant militar. En el vessant religiós, cal parlar de l'església arxiprestal de sant Jaume, gòtico-renaixentista i famosa pels seus pilars helicoïdals sense capitells; d'altra banda, mereix també una visita l'església de Santa Maria, amb façana barroca i una sola nau.

El campanar de l'arxipestral, delicadament punxegut, i la torre de la talaia, perfectament quadrada i coronada amb uns característics merlets, hi formen un duo emblemàtic al centre. Semblen suggerir un duel o millor una entente entre el poder militar i el clerical, que secularment han hagut de controlar la ciutat.