L'última aproximació a Xodos és impressionant.


Obra:A peu per l'Alcalatén (p. 132-133)
Municipi:Xodos
Comarca:Alcalatén

testing image

L'última aproximació a Xodos és impressionant. Des de la carena més alta es veu el poble al centre d'una cassola de muntanyes, però no pas al pla, sinó alçat damunt una massa rocosa, com un puny alt, cantellut i tancat. Xodos sembla adherit en estrany equilibri en el front més avançat d'una onada que s'hagués petrificat sobtadament —i sota aquest front de l'onada, el buit.

Són descripcions insuficients, i la imatge pot millorar acudint a l'etimologia de Xodos, que Coromines encara no ha publicat, però ha tingut la gentilesa d'enviar-me, mecanografiat, l'article que sobre Xodos inclourà en L'Onomasticon Cataloniae. És una explicació del nom absolutament suggestiva, i a la vista de Xodos ja no pot ser més exacta. Coromines parla d'una arrel ibero-basca plausible, sudur, la del mot que significa nas en basc comú. «És fàcil conjecturar que de la noció de nas es vagi passar a la idea de cim, morro, punta, proa, que pot convenir en grau excel·lent al paisatge penyalós de tot el terme de Xodos», i recorda que al peu de les serres d'Úbeda i del Moncayo es troben l'andalús Xódar i l'aragonès Chodes. I quan el lingüista diu que també és lícita conjectura que sudur (després xòders-xodos) s'apliqués com a nom de falcó de bec formidable, em sembla que és claríssima la forma aguda i projectada endavant del penyal de Xodos. Coromines crida l'atenció sobre l'extraordinària antiguitat de l'adjectiu xodenc, que consta com a gènere de falcons que es criaven en el regne de València.

Des de l'altura on sóc, les cases de Xodos fan com una cresta blanca damunt el gran bec de roca, i caldrà acostar-s'hi per adonar-se de la seva esquerperia. Però la baixada no és precisament un passeig. Són uns dos-cents metres i, una de dues: o no hi ha camí o tot és camí, per a en Rafa. Tinc la sensació claríssima que estem tirant pel dret, muntanya avall, enmig d'un pedruscall bellugadís que juga a rodolar, i això que els meus peus no tenen cap interès a empènyer res. Acabem el descens més radical prop de l'ermita de sant Cristòfol, als afores de Xodos.