Però jo necessitava diners, i vaig pensar...


Obra:El mas del Diable (p. 56-57)
Municipi:Ibi
Comarca:Alcoià

testing image

—Però jo necessitava diners, i vaig pensar que si em taxava el quadre alguna persona entesa... Alcoi és ple de pintors, però tots els que veien el quadre deien que un Leibl no podia ser a les meues mans, de cap de les maneres. Excepte un pintor. L'Antoni Miró. No el va voler venir a vore, i va dir que l'havia de portar jo a sa casa. Viu en un mas, un mas preciós, també al Carrascal. Ell va ser l'únic que em va dir que el quadre era autèntic i que valia molts diners, però que ell no estava interessat a comprar-lo. Em va dir que, si jo volia, es podia posar en contacte amb un marxant de Viena, que era un expert en aquell pintor. I jo li vaig dir que, per favor, que sí, i ell li va escriure. Al cap d'unes setmanes em va trucar l'Antoni Miró per telèfon. Em va dir que aquell senyor de Viena... Com es deia? Ah, sí!, Franz von Graff, no volia saber res d'aquell quadre, perquè estava segur que era fals, procedint del senyor Carlington. L'Antoni Miró va dir que era una frivolitat, jutjar un quadre sense haver-lo vist. A mi em va estranyar molt, que aquell senyor de Viena tinguera tan mal concepte de míster Carlington, però ja veieu... 1 es va quedar penjat a la paret.

Dick i Duke es van mirar, en sentir això que aquell marxant tenia mal concepte del pare. Li van demanar a la Mummy les senyes exactes de l'Antoni Miró i li van preguntar si ella i la Jenny volien venir a dinar al mas diumenge vinent. Però la Mummy se n'anava a Alacant, amb la Jenny, perquè aquesta tenia un concert. Així, van quedar que, demà no, despús-demà, anirien a dinar tots quatre a la Venta del Pilar.