Alcoi patia per aquelles dates...


Obra:Júlia (p. 96)
Indret:Preventori

testing image

Alcoi patia per aquelles dates, quan Miquel Romeu va fer fora de casa la sogra i es va fer càrrec del nen, una sequera terrible. Les sequeres, en un poble atapeït de gent i de cases com Alcoi, són causa segura d'epidèmia, despatxaments i problemes. Per això va frenar la importació de la Jacquart. Cap al 49, la crisi econòmica va ensorrar moltes famílies i va fer tancar moltes fàbriques i infinitat de tallers.

Doncs ni la sequera, ni la crisi, ni els motins contra les màquines van poder fer res contra les dues dotzenes de fabricants que estaven decidits, des de feia una dècada, a modernitzar la indústria. Tant és així que el 1850, quan encara no s'havien aturat les calamitats, tres industrials, entre ells i al capdavant Miquel Romeu, van aconseguir portar el fus mecànic i arraconar el fus manual, amb tanta fortuna que en molt poc temps no quedava cap fàbrica antiga en tot Alcoi. Ell mateix va unir a aquesta operació una altra: tota una nau de màquines de filar lli.

Tot i això, la producció creixia i Alcoi estava mal comunicat pertot arreu. Ell va ser dels qui van propiciar la necessitat d'unes comunicacions estables. L'any 58 ja es van establir serveis regulars de diligències, però era una solució a mitges. Calia més, molt més. Els empresaris alcoians tenien múltiples reunions i societats, que els permetien d'unir esforços. L'any 60 ja es van aconseguir unes comunicacions, amb la comarca, a través de Cocentaina; amb València, a través de Xàtiva, i amb la resta del món a través d'Alacant. Un sistema de ponts permetia aquest miracle, sobretot a sobre del perillós barranc de la Batalla, que aïllava Alcoi d'Alacant. Una febre constructora va amarar la vila. Hi van arribar enginyers, tècnics, obrers de totes les especialitats. Hi va haver faena per a tothom. I els batans, les llanes i els llins arribaven ara a tot arreu.