Renunciem a la resta.


Indret:Seminari
Municipi:Oriola
Comarca:Baix Segura

testing image

Renunciem a la resta. Pujarem, en canvi, al Seminari, encastat a mitja altura en el turó pelat i castrense que protegeix Oriola. I no tant per veure l'enorme fàbrica neoclàssica, com per contemplar el panorama des del seu balcó: l'Horta, escampada cap a Múrcia i cap a la mar, amb el riu i la multiplicació de pobles, i els carrers tranquils de la ciutat, els seus campanars, la seva vida recollida, parada, de gent rural i eclesiàstica.

És clar que també hi ha una Oriola profana, fins i tot liberal. Com, naturalment, hi ha una Oriola moderna i amb animació crescuda de capital provinciana. Però és allò altre el que pesa: la tradició, els canonges, la propietat rústica, tres factors perfectament aliats. D'altra banda, les circumstàncies històriques han contribuït molt a donar a Oriola aquesta fisonomia personal, de burg hegemònic, que la caracteritza a pesar de ser tan lleu la seva consistència urbana.

El seu nom comença a sonar en la història quan decau el rang metropolità de Cartagena. En l'època dels visigots va ser cap de ducat -un dels vuit en què Leovigild va dividir la Península-, i sota els àrabs, durant seixanta anys, el duc Teodomir es mantingué ací sobirà d'una illa cristiana. Formant ja part del regne moro de Múrcia, fou conquerida per Jaume I per al seu gendre castellà, com queda dit, i a la Corona de Castella va pertànyer fins que el 1304 Jaume II de Catalunya-Aragó la va recuperar per a la seva. El 1564 es trenca el seu darrer vincle, l'eclesiàstic, amb Cartagena-Múrcia, en constituir-se en diòcesi independent. I dins del Regne de València, en l'etapa foral, es va administrar amb bastant autonomia, sent capital de Governació.