testing image

Visitar Oriola és visitar esglésies. Oriola i la seva mitra: brillantors d'or d'altar, remor acumulada de campanes i sotanes, posat d'humanisme- clerical, «olor a Corpus»... Cal visitar esglésies, doncs. No totes les de la ciutat, que no en tindríem temps ni paciència: únicament les més destacables.

Començarem per Santo Domingo i l'edifici annex de la Universitat. Don Fernando de Loaces, un clergue del segle XVI, amb immillorable historial episcopal –va ocupar les seus d'Elna, Lleida, Tortosa, Tarragona i València-, que tant va fer per erigir Oriola en diòcesi a part de Cartagena, va fundar-hi un col·legi de dominics disposat a servir d'Universitat. Vet-lo ací. El claustre és bonic, i alguna de les portades, com la de la sagristia -Renaixement de tipus andalús-, molt interessant. El temple és barroc. El conjunt delata la magnificència de Loaces, del qual queda un altre record superb en el casalot dels Béjar: una biblioteca de més de 22.000 volums, tots de la seva època.