Menys explícita en la seva vinculació local


Obra:Viatge pel meu país (p. 363)
Municipi:Oriola
Comarca:Baix Segura

testing image

"Menys explícita en la seva vinculació local" li sembla l'obra de Miguel Hernández, i no ens haurà d'estranyar si no s'esplaia excessivament en l'evocació de l'autor de Viento del pueblo. Som al 1962... És un goig, en tot cas -malgrat les contradiccions polítiques a què ja he fet referencia- arribar a la humil morada del poeta i descobrir-hi els senyals d'una vida modesta i potser harmoniosa: una casa estreta als peus de la serra, d'una sola planta, amb un pati al darrere amb diverses figueres, una morera, una llimera i una palera. L'immoble el va adquirir l'Ajuntament d'Oriola l'any 1981 i quatre anys més tard ja es va obrir al públic com a museu. Tot hi és pintoresc i pobre -la cuina, l'excusat del pati, el dormitori- i, tanmateix, no fa ni cent anys que aquella forma de vida separa els seus protagonistes de nosaltres. Hernández va viure en aquesta casa amb els seus pares, però quan es va casar el matrimoni va passar a residir a Cox. Sembla que el poeta gravava el nom de la seua dona, Josefina, a les figues paleres del pati i observava com el nom s'eixamplava i canviava de volum quan es feien grans. El barri a què pertany l'habitatge, de carrers estrets i empinats, amb xiquets jugant i gent feinejant, és com un contrapunt de la ciutat severa i conventual dels itineraris tradicionals, o de la cruel toponímia urbana. Per marcar la ruta cap a la casa, l'Ajuntament ha col·locat als carrers parelles de pàmpols de figuera de diferents colors. Tots els senyals apunten, doncs, cap a aquest arbre prodigiós, que em du tants records de la meua pròpia història familiar.

Els visitants s'extasien, com és lògic, al davant de la figuera emblemàtica de Miguel Hernández, la de "Volverás a mi huerto y a mi higuera" de la famosa "Elegía a Ramón Sijé". Es tracta d'una varietat coneguda localment com a "piel de toro", però juraria que és el que nosaltres hem anomenat sempre figa napolitana. Els visitants agafen fruits d'aquesta famosa figuera i, entre mos i mos, es posen a recitar poemes hernandians a la seua ombra. Les figues són madures i són bones. Me'n menge jo també una. La seua textura granulada i carnosa em propicia una breu felicitat, un plaer instantani.