I, bé que menys explícita...


Obra:Viatge pel País Valencià (p. 249-250)
Municipi:Oriola
Comarca:Baix Segura

testing image

I, bé que menys explícita en la seva vinculació local, també l'obra de Miguel Hernández mereix ser saludada, en petjar la seva ciutat natal. «Alto soy de mirar a las palmeras...» Oriola està, a la seva manera, en el rerefons dels versos d'Hernández, en el seu metaforisme agrari, en el seu desfici barroc.

 

¡Cómo el limón reluce

encima de mi frente y la descansa!

¡Cómo apunta en el cruce

de la luz y la tierra el lilio puro!

Se combate la pita, y se remansa

el perejil en un aparte oscuro.

Hay azahar, ¡qué osadía de la nieve!

y estamos en diciembre, que, hasta enero,

a oler, lucir y porfiar se atreve

en el alrededor del limonero...,

escrivia el poeta amb el cor posat en la seva Horta.

 

La imatge literària d'Oriola se'ns fa així més afinada i rodona. Però solament en endinsar-nos pels seus carrers arribem a adonar-nos íntegrament d'allò que és la ciutat, d'allò que és el territori que ella domina: un país, si no radicalment distint, sí bastant distint del que deixem a Crevillent. I no salta la diferència per una mera qüestió de llengua. Hi ha alguna cosa més. Si la idea del «Sureste» pot redimir-se del disbarat, és ací i només ací: ací, on comença Múrcia.