Vestida només amb uns draps escassíssims...


Obra:L'últim roder (p. 35-36)
Comarca:Safor

testing image

Vestida només amb uns draps escassíssims, la pobra criatura estava a punt de morir-se de fred. El prior, davant els sorpresos ulls dels seus frares, va recollir d'un racó la petita cistella i, rodejat pel goig i l'alegria dels religiosos, entrà dins del convent tornà a tancar, al seu darrere, la grandíssima porta.

Aquella nit no va dormir ningú al convent. Els frares estaven absolutament desvanits i en tenien bona cosa de motius. Quan el prior va recollir de terra la cistelleta, tots havien decidit ja, tàcitament, que anaven a fer-se càrrec del xiquet, que anaven a vestir-lo, educar-lo i alimentar-lo com si fos fill de tots ells alhora. Per fi, quan ja era quasi l'hora de maitines, havien deixat el xiquet còmodament instal·lat en una de les cel·les del convent, ben calentet entre les mantes, ben llavat i ben menjat. Només aleshores, el bon prior va poder retirar-se a examinar les altres coses que hi havia dins la cistella. Després, aquell sant home guardà l'arqueta de fusta i la carta en un lloc segur i secret. Ningú no va saber res de tot allò sinó molts anys més tard.

El convent s'acabà de construir una preciosa primavera, ja fa molts anys, precisament el dia de Sant Eugeni. Per això, quan tots començaren a fer-se a la rara idea que el xiquet era d'ells, els frares decidiren que l'haurien de batejar amb el venerat nom d'Eugeni.

Fra Vicent, el cuiner de la comunitat, en va ser el padrí, després de moltes discussions i d'un sorteig, i el bateig, dins els límits marcats per l'estreta disciplina de la congregació, va ser una festa inoblidable per a tots els frares. I, a partir d'aquell dia, Eugeni va ser un membre més del convent, encara que amb unes característiques una mica especials.

De primer hora, fra Vicent hagué de lliurar duríssimes batalles amb la criatura, per tal d'aconseguir que menjàs amb una certa normalitat. D'aquell temps, quan les sopes o els purés de fra Vicent acabaven sempre embrutant les parets o el sostre de la cuina o del refectori, però mai no dins l'estómac d'aquella fera amb aparença innocent, li ve al xiquet el seu segon nom, Mal Geni, el qual, com sol passar, després dels anys i dels fets, acabà per ser el primer.