Havia arribat a una certa amistat...


Obra:Un llac en flames (p. 83-84)
Municipi:Pollença
Comarca:Mallorca

testing image

Havia arribat a una certa amistat amb el carrabiner, ara guàrdia civil, que era un home típic de l'època. No havia pogut triar en quin bàndol havia d'ésser, tot li havia vingut donat i fet, havia trobat una bona feina, vigilant un parell de barques al port, i d'allà on era, al moll, cada dia, veia passar el temps, durant més d'un any, el trànsit dels estius amables i ferrenys des del 1936 a les tardors, les pluges, les boires, els raors, els verderols, les llampugues, qualque llagosta, i els hidroavions amb quatre bombes als costats, que sinó feia mal temps s'enlairaven deixant renou i solcs d'escuma a la mar de la badia, prenien altura, es dirigien al cap de Formentor i desapareixien darrere les muntanyes cap a tramuntana, rumb a Barcelona. De moment duia una guerra plàcida i tranquil·la, i ara ni tan sols el cridaven per afusellar ningú. Potser que el veien massa gran per segons quines coses, i, efectivament, als seus gairebé seixanta anys, ja no estava per a gaires heroïcitats ni esforços.

Aviat va passar tot el mes d'octubre, i a l'avi li varen arribar notícies que el cercaven pertot. Alguns dels vilatans l'havien involucrat en el fals Complot de Na Morlanda, i dos acusats en el cas havien donat el seu nom, tot i saber que havia fugit de casa seva, potser a instàncies dels acusadors que els torturaven, per ventura procurant llevar-se responsabilitats de damunt en un intent de salvar-se, afegint més llenya al foc que assetjava don Marc.