Al mes de maig, en Carlos havia convocat a Formentor...


Municipi:Pollença
Comarca:Mallorca

testing image

Al mes de maig, en Carlos havia convocat a Formentor un col·loqui internacional de novel·la al qual havia convidat l'elit dels grans escriptors del moment, de Hemingway a Graham Greene, de Heinrich Böll a Doris Lessing. La major part va contestar excusant-se, però alguns van enviar ponències excel·lents, com Elio Vittorini i Angus Wilson. Hi van assistir joves escriptors de gran renom posterior, com Italo Calvino, Michel Butor i Alain Robbe-Grillet. La jove generació espanyola estava representada per Carmen Martín Gaite i Juan i Luis Goytisolo, i la literatura catalana per Josep M. Espinàs i Joan Fuster. El col·loqui va ser un primer pas per assolir la segona de les prioritats d'en Carlos, és a dir, la presència europea. Per a aquest projecte va comptar amb un col·laborador inestimable, Jaime Salinas, que havia arribat a l'editorial cap al 55 o 56, poliglot, mundà, enormement enèrgic i eficaç, i que s'ocuparia de les relacions exteriors de l'editorial com a secretari general.

Calvino va parlar del col·loqui a Giulio Einaudi en termes tan favorables que l'editor —que no havia estat a Espanya per raons d'incomoditat política amb el règim— va decidir visitar-la, tenint com a punt de referència en Barral. Amb en Carlos van anar a Madrid, allí es van trobar amb Hemingway i amb ell van seguir viatge a Conca i a València. El novel·lista no els va interessar gens, però els dos editors van descobrir algunes afinitats entre ells que es transformarien, amb el temps, en una llarga amistat. En Carlos va portar Einaudi a Calafell i allí, passejant per la platja, li va proposar organitzar un premi internacional de narrativa juntament amb uns quants editors europeus de gran nivell literari. Les discussions van ser llargues i els punts de vista contrastats. Al final, van triar els altres possibles editors i, al llarg de viatges i converses, es va concretar la convocatòria del Prix International des Editeurs —que després del primer any es va dir Prix International de Littérature— a novel·les ja publicades i del Prix Formentor, a obres inèdites. Establertes les bases, es van fer públiques en el marc del segon col·loqui de novel·la de Formentor, l'any 1960. Els editors convocants, a més d'ells dos, van ser Gallimard, Rowohlt, Weidenfeld, i el nord-americà Barney Rosset, de Grove Press.

En Carlos havia assolit el segon dels seus propòsits. La novetat de la iniciativa, l'entusiasme que ell mateix havia aconseguit encomanar als editors i, fins i tot, el paisatge del cap Formentor van influir a estimular la competència professional de tots plegats. Semblava com si volguessin demostrar-se els uns als altres que eren capaços de reeixir en l'aventura. Finalment, el 1961, el primer Premi Internacional va ser atorgat ex aequo a Samuel Beckett i Jorge Luis Borges. I el premi Formentor, a Juan García-Hortelano.