Tot començà amb les celianes...


Obra:Memorias (p. 467 i 469 . Tr. L.S.B.)
Municipi:Pollença
Comarca:Mallorca

testing image

Tot començà amb les celianes "Conversaciones poeticas" que se n'anaven a celebra entre el 18 i el 25 de maig d'aquell 1959, sobre un temari ambiciós centrar en la filosòfica cantonada del "conocimiento poético", que precedí en les modes a l'avorridíssim assumpte de "la función social de la poesía", càstig intel·lectual de totes les reunions i congressos dels anys que vindrien. [...]

 

Per l'acadèmia o glòria local hi havia Aleixandre, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Carles Riba, el gallego Aquilino Iglesia Alvariño, el mallorquí Miquel Forteza. Per la literatura establerta Dionisio Ridruejo, Gabriel Celaya, Blas de Otero. Carlos Bousoño, José Hierro, Celso Emilio Ferreiro, l'imprescindible José Luis Cano. Per la postulant Santos Torrella, els mallorquins Josep Maria Llompart i Blai Bonet, José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma i jo mateix. I nombrosos joves i catecúmens que ara no recordo, que arribaven en autoestop o venien de Manacor amb bicicleta per aprendre i fer-se notar –encara no hi havia el costum de la interpel·lació impertinent, ornament i incordi de les discussions de l'etapa  sociològica-política que estava per arribar, però solien fer preguntes fora de les sessions i es regalaven publicacions–. [...]

 

I la dedicada a la poesia i el món clàssic, que va afavorir una famosa discussió entre Graves i Carles Riba, que el públic, més aviat ignorant en aquells negocis, considerà injustament una humiliant derrota del català.. No recordo el que van discutir, però sí la naturalesa  d'ambdues actituds, tímida i defensiva la de Riba, cínica i enlluernadora la de l'anglès. En realitat, Graves parlava de la mateixa manera que desborda erudició i fantasia a les pàgines de La diosa blanca, com un humanista xarlatà del baix Renaixement, inventant, citant qui sap amb quin rigor, replegant el tema cap a les seves posicions més sòlides. Riba semblava un examinand, però les seves posicions eren serioses i segures o honestament dubitatives. Ell també es quedà amb la falsa sensació de derrota. Recordo comentant-ho amb Gil de Biedma i amb Gabriel Celaya, a l'abandonar aquell capvespre el "Club de los poetes", un impossible club nàutic edificat en una raconada rocallosa, enfront un illot amb cabres salvatges, que Camilo batejà així per a l'ocasió, bo i instal·lant per les rodalies grans gàbies amb papagais. El remenut Carles Riba sembla minvat, encongit, canviant les darreres frases ja dempeus amb el triomfant i ufanós gegant d'espardenyes, disfressat de pastor del Parnàs o nostramo de galera homèrica. Juan Ramón Masoliver se'ns uní en el passeig de retorn a l'hotel, sota els pins obscurs de la tarda plujosa, també preocupat per la bilis del mestre barceloní.