Al cap d'una serra no molt alta...


Obra:Prosa (p. 137-138)
Municipi:Pollença
Comarca:Mallorca

testing image

Al cap d'una serra no molt alta se veu una torre antiga. És, segons me diuen, la Talaia de Formentor. Fins al cap d'aquest nom, totes eixes muntanyes són abruptes com pastades per la tormenta o dades a llum per la terra en ses primitives i terribles lluites amb la mar. Com la terra no s'hi sosté gaire, se veuen pelades a grans trossos.

Sota la Talaia, en Illot Colomer, vora lo cap Catalunya, mirant des d'entre ella i lo cap de Formentor, se veuen cinc o sis muntanyetes de peus dintre la mar. Cada una té dues o tres puntes, com pals d'un vaixell, i totes estan inclinades cap al nord com empeses pel vent de l'illa. Com lo sol està sobre lo cap, a l'altra banda ses ombres s'allarguen prenent la figura de veles llatines. Llur forma singular de vaixells al donar l'embranzida i llur situació me fan recordar l'esquadra gloriosa del gran i inoblidable don Jaume anant a la conquesta darrera i definitiva de l'illa.

Aquí la mar ha obertes grans coves en ses falconades contra la terra i se n'entra a conversar amb ella de ses amors, guerres o misteris desconeguts. En sa part del nord totes eixes muntanyes són tallades com a colp de martell per les ones i els temporals.

Los aucells marins aquí trobaran llocs amagats per penjar sos nius, segurs de que cap noi entremaliat lo vindrà a traure.