Des del Calvari, es veuen fileres de xiprers...


Obra:Cartes que sempre esperat (p. 175-176)
Indret:El Calvari
Municipi:Pollença
Comarca:Mallorca

testing image

Des del Calvari, es veuen fileres de xiprers i el perfil del Puig. És un paisatge que pot ser amable o feréstec. Apropa l'aigua del Port i els roquissars: mar i muntanya. Na Paula se sentia identificada amb els contrastos d'aquell espai. Hi ha extensions breus que combinen belleses extremes. Són llocs perillosos. Conviden a recloure-s'hi. No cal sortir-ne per cercar la vida. Es converteixen en un pou magnífic on les persones arriben a ofegar-se. Què se't pot oferir, quatre passes més enllà del paradís?, es preguntava. La resposta era sempre idèntica: Hi ha l'abisme que ens obren els indrets idíl·lics. Durant les passejades pels alzinars, era una altra dona. L'embaràs va transformar-la en un ésser poruc. El seu cos canviava. Primer, van ser modificacions quasi imperceptibles: un rastre de venes blaves als pits, la capacitat de percebre les olors amb una intensitat distinta. Els tres primers mesos, poca cosa més. No hi va haver ni un sol indici de vòmit.

Va ser fàcil dissimular-ho davant els ulls de la gent. En Gerard no ho va sospitar, fins que s'acabava el quart mes de gestació. En adonar-se'n, li digué que estava boja. Llavors va tancar-se a l'estudi. N'Elionora i na Clara ho van saber abans, en una d'aquelles converses al bar. Els ho explica com qui no vol la cosa, mirant lluny. Van observar-la forçant un gest de complicitat. Què haurien pogut dir-li? No van saber trobar les paraules. Li planyien la criatura que portaria al món sense voler-ho. Vora la soca gruixuda d'una alzina, va percebre un dolor agut a l'esquena. Li voltà la cintura com un cop de fuet. Va preguntar-se si estava a punt d'avortar aquella vida que tot just engendrava. No li sabia greu ni tampoc no ho desitjava. Aprengué a viure amb una alternança intensa de sensacions: blanc i negre, calor i fred.