Pujàrem al Calvari de Pollença...


Obra:Prosa (p. 139)
Indret:El Calvari
Municipi:Pollença
Comarca:Mallorca

testing image

Pujàrem al Calvari de Pollença, mes, ai!, ni hi poguérem orar, ni aprofitar-nos de la grandiosa vista d'aquell panorama encisador. Tan de pressa anàvem! Per altra part, ningú nos mostrava ni ens anomenava en aquells curts moments les valls i turons que el rodegen. Sols coneixíem la cadena de serrats que forma la cordillereta de Formentor i el turó de la Verge del Puig que s'alça allí davant com un castell roquer espadat i inaccessible.

A la posta del sol sortíem a més córrer cap a Alcúdia i en lo camí trobàrem acorriolada la gent de la vila (que ens havia semblat deserta), venint de llurs conreus. La cara de bondat dels vells, l'aire de respecte dels joves, l'aire d'ignocència de les donzelles no es veu com aquí ja gaire enlloc. Cada família anava en son carretó, tirat per un bon matxo, cap a la llar, a gosar, al costat dels avis i dels nens, del fruit de ses suades, a l'hora en què els aucells, cansats de volar i cantar, volaven a ajocar-se a voliors en les fulloses arbredes. L'avi o la mare amainadada que els espera encenent lo foc començarà el sant rosari a l'asseure's ells a l'escó.

És lo poble de Mallorca on he vist més trajos antics, pellisses, bufes i albarques, que són soles de cuir lligades per davant, des del dit xic al nu del dit gros amb un rivet també de cuiro, i per darrere amb dos cordills.

Los homes casi tots van vestits de blau.

Des de Cap Vermell (aon estan les Costes) cap a Artà, hi ha, mitja hora lluny, un talaiot.