Fundació del monestir


Obra:Tradicions i fantasies (p. 174-176)
Municipi:Pollença
Comarca:Mallorca

testing image

V

 

Fundació del monestir

 

En lo nou temple del Puig

honor de Pollença bella,

per encantar més el cel,

gran monestiri s'aixeca.

Castes verges allà dalt

faran cort a la gran Reina,

formaran verger suspès

en perpètua primavera.

Amb lletres de son segell

lo Rei d'Aragó ho ordena,

perquè allà sempre seguit

preguin per l'ànima seua.

Ai!, tan tacada la veu,

tacada de sang parenta,

que centúries d'oracions

vol que ressonin per ella...

Rei En Pere del Punyal,

debaixa en pau a l'ossera!

 

Arbre plantat a bon lloc

ben prest les rames aixeca,

i lloc de Déu és el Puig

perquè un monestir hi cresca.

Pugen, pugen allà dalt

de marès una pedrera;

com un grandíssim castell

les parets allà s'estenen.

S'estenen llargs corredors,

on cada cel·la modesta,

si és una tomba pel cos,

mostra un cel per la finestra...

Oh!, quin niu per l'esperit

que en tot a son Déu contempla,

aquell lloc des d'on se veu

l'obra de Déu molt més bella!

Formen terra, cel i mar

una harmonia xalesta

que, penetrant en el cor,

calma, depura i eleva.

 

Bé que ho senten dalt el Puig

dolces verges que hi professen,

del Pare Sant Agustí

seguint la sagrada Regla.

Ja s'apleguen a l'estol

colomes d'altra ribera;

filles del noble casal

ses riques gales hi deixen.

Costoses llànties d'argent

són estels de la capella,

davant retaule pintat

que imatges pures ostenta.

S'estén l'immens refetor,

se'n munta la torre austera

com a guarda tutelar

del poble que a baix contempla.

 

Que està de bé a tal redós

l'amable vila modesta,

mentres s'aixequen al cel

tantes mans purés sobre ella!