testing image

La font

 

I

 

Asseguda ran l'aigua

ran de l'aigua d'una font,

està la blanca donzella

pentinant sos cabells d'or.

-Ai!, dona d'aigua, que habites

dins la fonteta del bosc,

ton mirall mes mostra bella,

però pobra com les flors.-

La jove canta i se mira...

i corre, corre la font.

 

II

 

Ran de l'aigua, pensativa,

la joveneta no es mou:

si prest s'omplia sa gerra,

no tant s'implia son cor.

-Ai!, dona d'aigua, si em daves

perles fines i tresors,

jo Reina d'amirs seria

dins un castell com un sol!-

La jove calla i se mira...

i corre, corre la font.

 

III

 

Consirosa com la lluna,

la donzella va pel bosc,

ja no mira les estrelles,

ja no escolta el rossinyol.

Gran batut d'una caiguda

fa dins l'aigua trist ressò---

El rossinyol fuig i calla,

la lluna blanca se pon.

L'alba plorant se desperta...

i corre corre la font.