Aixeca el formidable Castell del Rei...


Obra:Tradicions i fantasies (p. 239-241)
Municipi:Pollença
Comarca:Mallorca

testing image

Aixeca el formidable   Castell del Rei

corona de torrelles   al firmament,

sobre sos murs de roca   bastits per Déu.

Per Llevant té a ses plantes   un gran baixest,

que ocupen los contraris   amb gran pertret.

Un esglaiós abisme   guaita a ponent

on una mar blaveja   que fons no té.

Com despulla terrible   d'estrany vaixell

l'escull de la Galera   pel nord s'estén;

més lluny s'adrecen costes   i caps sobergs,

terror de les onades   i els mariners...

Cap a xaloc les serres   de durs cairells

sols obrin a la vista   qualque portell

per on plans i vilatges   se van perdent.

 

Sols per àguiles propi   tal lloc pareix,

i d'àguiles més nobles   estatge n'és:

les àguiles qui viuen   d'honor i fe.

Tals son los quatre joves   que en los merlets

aguaiten, cap al siti   mirant arreu,

mentres tot se desperta,   quan defalleix

dins la glòria de l'alba   l'últim estel.

Mes, què han vist aquells joves   que los sorprèn?

Han vist que dels contraris   rumbós aplec

cap amunt ja s'acosta   sense recel,

portant blanca senyera   que pau promet.

Entremig d'almogàvers,   de cos ferreny,

cavallers se destrien   de ric arnés;

dos heralds acompanyen   per portaveus,

i, seguint-los darrere,   gentil donzell

l'escut de N'Erill porta,   que resplendeix.

.............................................................

Ja prop del mur de roques   són arribats;

tots s'aturen, i crida   fort un herald:

—Oh del Castell!, oïu-nos:   venim de pau,

i a vostre honor les vides   tots confiam...

Aqueixa nit passada   sentí escampar

crits que del Rei afronten   la majestat...

Lo noble Erill demana   si hi ha aquí dalt

qui tal crit repetesca   de dia clar,

sens por, a nostra vista   i el nom donant—

 

Son darrer mot a penes  fineix l'herald,

i un crit de nou ressona pels muradals:

—Que visca l'alt En Jaume, rei enyorat!

 

Mort per lo rei En Pere   lo del Punyal!—

Sobre els merlets se mostren   uns jovençans,

dient: —Nosaltres fórem;   no ens amagam.

Qui nostres noms demana   ja los sabrà.

—Jo som Pere Domènec.  —Jo, Esteve Escarp.

—Jo som En Jaume Tàrrega.  —Jo, Puig Bernat.—

Així parlen els quatre,   tot demostrant

la botzina que el vespre   feren sonar;

i de bell nou la sonen,   mentres avall

baixen los qui pujaren   assegurats.

Lo Castell remoreja   tot alçurat;

tothom de dins se gira   vers una part,

i sos merlets negregen   reblits de caps.

Llavors lo crit ressona   més fort que abans:

—         Que visca l'alt En Jaume,  rei enyorat!

Mort per lo rei En Pere   lo del Punyal!