A mitja veu


Obra:A mitja veu (p. 6-7)
Comarca:La Selva

testing image

A mitja veu

 

Para l'oïda. Jo

conreo la meva horta

i sóc un breu ressò

de l'Esperit, la porta

oberta al vent arreu

a mitja veu.

 

Un foc interior

em crema les entranyes.

És un instint d'amor

que salta les muntanyes

del Verb i passa el freu

a mitja veu.

 

Al bell cor de la nit

treballo l'idioma

que em ve de l'Esperit.

Pren-ne, si et plau, l'aroma

del rastre del meu peu

a mitja veu.

 

On trobaré l'esclat

del ritme de la vida?

La meva humanitat

no troba la sortida...

Sóc el que sóc: carreu

a mitja veu.

 

I no trobaré mai

el punt de sal, el rostre.

Em manca temps, espai,

silenci, ombra de sostre.

Sóc d'Ell, però: una deu

a mitja veu.

 

No perdo mai l'alè

perquè sóc una imatge

d'Ell i forjat de fe,

del gust del seu missatge

i en sóc servent i hereu

a mitja veu.