Fora el carrer va sentir el repic de les campanes.


Obra:Una dona d'aigua (p. 352-353)
Municipi:Banyoles

testing image

Fora el carrer va sentir el repic de les campanes. En aquella hora de la tarda, la plaça es tornava a omplir de gent. Una cobla de vuit músics havia començat a afinar els instruments abans de la ballada de sardanes i els balladors esperaven sentir els primers compassos bons per començar a comptar i fer la rotllana. Homes i dones intercalats, ells amb el mocador blanc lligat al coll i elles, amb el monyo alt i les faldilles acampanades.

A darrera hora del vespre, quan l'eixam tumultuós que s'aplegava a les sardanes sortia de la plaça per anar a sopar, l'Abdon va sentir irrompre en l'aire el toc de la trompeta del pregoner municipal, seguit del crit de «Via fora» amb què es convocava els qui formaven part del sometent de la població, un grup de civils armats voluntaris que perseguien els malfactors: criminals, lladres, gent contrària a l'ordre establert, la mare que els va parir. Voluntaris com aquells havien actuat contra els bandolers i en defensa de la bona gent durant la guerra napoleònica.

Després del toc, el pregoner va cridar a viva veu, avisant del robatori de l'arqueta. L'Abdon es va esverar i va deixar la feina. Volia anar a trobar mossèn Dalmau, a veure què.

El pregoner va continuar fent la crida per tota la ciutat, la gorra lluent, armat de la inseparable trompeta. Mentre s'avisava la Guàrdia Civil i s'organitzava el sometent, va recórrer encara els punts estipulats, de la plaça de les Rodos i el carrer del Canat al carrer Nou, per prosseguir cap a ponent, fins a la placeta dels Estudis i les Rotes.