L'hostal d'en Nassos era una de les quatre cases...


Obra:Obres completes (p. 243)
Municipi:Riudarenes
Comarca:La Selva

testing image

L'hostal d'en Nassos era una de les quatre cases que formaven la plaça. Es distingia de les altres per un rellotge de sol molt gros i perfilat, sota del qual el foraster curiós trobava la befa del següent redolí:

 

Ce mires, ce mires, mucol.

Ce no veus que sóc un rellotge de col?

 

Els dies feiners, aquest hostal era tan quiet i silenciós com el clos del petit cementiri que tenia a la vora, on sols xerricaven els pardals. De tant en tant, però, s'hi atansava algun carro de muntanya, amb els raigs de les rodes plens de fang, la galga de roure menjada per l'ús, una mula camaprima i un carreter botzinaire. Quan aquest carreter havia emplenat la botella i triat un parell de caliquenyos, el carro reprenia el seu camí, i les mosques i les gallines s'ensenyorien de bell nou de l'espaiosa entrada.

Innocenci tractà en aquest hostal, per primera vegada a la seva vida, homes que li semblaren herois. L'hostaler era un famós guardaterres. Algun greu accident li havia ensorrat el tendrum del nas, el qual no era altra cosa que una bola de carn vermellosa posada de gairell damunt del llavi de dalt, contret per una cicatriu, mentre que el de sota s'avançava amb un aire menyspreador de perdonavides. Aqueixos defectes no sols el feien malcarat, sinó que l'obligaven a respirar per la boca i li estrafeien la veu, i els seus llargs discursos d'alcoholitzat eren un seguit de notes de tenora separades per un esbufec sorollós. No cal pas dir de què li pervenia el sobrenom de Nassos.