De tornada de l'illa...


Obra:El fill de l'italià (p. 155-157)
Municipi:Maó
Comarca:Menorca

testing image

De tornada de l'illa, havia començat a aventurar-se cada tarda per les feixes cultivades que baixaven des de Sant Antoni, una gran casa de façana clàssica i parets vermelles, que dominava la badia. En Ciro es moria de gana i quan va descobrir en un marge entre feixes una figuera paratjal carregada de figues madures no va resistir la temptació. Estaven al punt: vermelles, carnoses, tan clivellades pel sol que gotejaven un suc dolcíssim. Va espantar les abelles que picotejaven les figues, va abastar-ne unes quantes, les més blavoses, gairebé morades i se'n va posar dues de seguides a la boca, amb avidesa. Quan atansava una branca més alta, va sentir una fressa al seu darrere; va girar-se espantat i va descobrir que un home l'observava des del corriol, tallant-li l'escapatòria. Va donar per fet que el denunciaria i es va veure perdut, però el pagès el va sorprendre:

-Ets mariner des barcos italians? Diuen que passau gana? Va, vine amb jo, na Magdalena te farà alguna cosa de menjar -li va dir-. I a partir d'ara, no fa falta que robis res. Si tens gana, puges a ca nostra i ho demanes.

Al cap d'una estona devorava una amanida de tomata i un tros de formatge casolà, a la cuina dels masovers de Sant Antoni, la casa de pagès més important de s'Altra Banda i segurament de tota aquella part de 1'illa. En Ciro els explicava la seva odissea a bord del Roma i en Mateu Pons i la Magdalena Moll se l'escoltaven com si sentissin explicar un conte.

Els dies van passar de pressa. La roda girava, no se sabia cap a on ni qui la impulsava, però en Ciro va acostumar-se a la nova rutina sense grans entrebancs. Als locals militars que els havien habilitat com a casernes dormien a terra, en un jaç de palla i flocs de llana. El menjar era tan escàs que passaven autentica gana, però tenien llibertat de moviments pel poble, feien classes d'espanyol, jugaven a futbol per mantenir-se en forma i cada tarda, tornant de l'hospital militar, pujava a Sant Antoni a visitar els seus nous amics.

El sentien d'una hora lluny, perquè pujava tot el camí xiulant. Després, quan s'havia refet a la cuina devorant el menjar que li preparaven, els cantava antigues cançons napolitanes, que de vegades adaptava amb enginy per narrar les tribulacions dels mariners i la seva estada a Maó: «E' la Menorquina la nave più bella / è la nave sulla cui navighiamo / è la Menorquina una sagoma snella». En Mateu i la Magdalena el corresponien explicant-li els amors de Lord Nelson i Lady Hamilton en l'ala noble d'aquella mateixa casa que ara els acollia i que els anglesos coneixien com The Nelson's House.