Sota l'ampit de la finestra...


Obra:El teixit de la memòria (p. 558-559)
Municipi:Banyoles

testing image

Sota l'ampit de la finestra que s'obre a tocar la carenera del teulat del temple, hom hi pot veure una làpida blanca, amb un relleu esculpit. Pot distingir-se, des de baix, la figura d'un vaixell antic.

Quan i per què va ser col·locada en un punt tan vistent?

No es coneix —no conec— cap cita, ni referència històrica al respecte. Possiblement, els estudiosos de casa, i els forasters, l'han considerat com un integrant anecdòtic, d'escàs interès. No obstant, el poble s'ha preguntat, des d'anys i panys, pel seu significat. Probablement va ser-hi fixada —com a simple ornamentació— quan es va refer la façana (1530). Aneu-ne, però, a indagar la procedència...

D'altra banda, no és aquesta la incògnita que cerquem esclarir. Anem al cas: la tradició local quasi dóna per cert que la «pedra del barco» indica —ni més ni menys—  el nivell de l'aigua de l'estany.

(Altres versions baixen el llistó fins al centre del rosetó o rosassa. Amb menys freqüència, trobem algú que relaciona el nivell lacustre amb la placa de la «creu de Sant Benet», encastada al sòcol del campanar. Tots —com es veurà— apunten massa enlaire.)

Els càlculs i comprovacions sobre el terreny, practicats no fa gaire —per l'amic i professor E. Sanz— amb l'objectiu concret de completar eficientment aquestes notes, demostren netament que l'altitud de la superfície de l'Estany —a nivell normal— no arriba ben bé a la punta del timpà de la portalada gòtica.

En un treball que es publica en aquest mateix Cartipàs, el professor Sanz ho exposa i demostra que la tradició centenària no té fonament.

La culpa, si algú la tingués, caldria atribuir-la a la suggestiva estampa nàutica de l'embarcació i a qui ordenà col·locar «la pedra del barco» en un lloc tan preferent com insòlit.