Aquell home d'espatlles mal fetes


Obra:Una dona d'aigua (p. 95-96)
Municipi:Banyoles

testing image

Aquell home d'espatlles mal fetes va creuar la plaça de l'església de Sant Esteve, l'armilla que li anava de creixent, els punys de la camisa tapant-li les mans, les muscleres penjant braç avall. Va deixar enrere la façana monumental, un portal gòtic amb arcs, un d'ells més treballat. No hauria sabut explicar amb paraules quina diferència hi havia entre els quatre arcs primers i aquell darrer; la seva percepció era que portava barret. I bé que ho semblava, perquè el cinquè dels arcs concèntrics s'allargava en pinacles verticals i quedava coronat per un floró de pedra.

Així que va arribar a la Casa Missió, un edifici nou desplegat al costat de l'antic claustre del monestir, va empènyer el portal.

Aquella casa s'aixecava sòlidament, com el brot renascut d'un arbre mort, en la prolongació del vell edifici monacal que testimoniava el poder ostentat per la institució en un passat llunyà. Amb la desamortització, les dependències dels monjos havien estat saquejades pels vilatans i, anys més tard, havien servit d'hospital, d'escola, d'asil de pobres i, finalment, de quarter de milícies durant les guerres carlines.

Cada vegada que l'Abdon creuava aquell portal sentia el pes de l'autoritat. Cinquanta anys de canvis continus no havien aconseguit esborrar l'aspecte de fortalesa del monestir, que conservava encara els murs exteriors, com a record d'un temps en què les torres de l'edifici estaven envoltades pels recs que feien de fossat.