En Pere Alsius va fer una volta al taulell...


Obra:Una dona d'aigua (p. 46-47)
Municipi:Banyoles

testing image

En Pere Alsius va fer una volta al taulell, parsimoniós, rodejant el morter de marbre i dirigint-se, tot seguit, a un armari de paret.

—Vols veure la troballa? —Va obrir els batents del moble i unes quantes fileres de fòssils i de peces antigues van quedar a la vista.

—És una bona col·lecció.

—Guardo tot el que he anat trobant als jaciments, moltes d'aquestes restes són romanes i medievals.

L'Alsius va extreure una peça d'una lleixa amb molta delicadesa. La hi va posar a les mans i ell la va examinar amb calma; era una mandíbula fòssil molt robusta, i les dents estaven molt desgastades i cobertes de sediments que caldria netejar.

—Què et sembla? —Un reflex d'entusiasme va brillar al fons dels ulls de l'Alsius—. L'han trobat a les pedreres del pla de la Formiga, no hi ha dubte que és d'una raça primitiva.

—Està molt desgastada.

—Es devia alimentar d'arrels que eren difícils de mastegar.

Va tornar la mandíbula al farmacèutic, que la va restituir a l'armari i es va quedar un moment en silenci, concentrat en la vitrina, prim, amb aire de no tenir gaires necessitats i d'estar més interessat en l'estudi d'objectes científics que no en l'abundància de menjar.

— Tenim una terra molt rica en vestigis, Miquel, hi ha coves per excavar, infinitud de fòssils, inscripcions esculpides en làpides centenàries que s'haurien de desxifrar... —l'Alsius s'havia girat a mirar-lo—. M'agradaria excavar algunes coves, estic segur que trobarem material per respondre moltes incògnites.