Lo que trobaren a Arbúcies...


Municipi:Arbúcies
Comarca:La Selva

testing image

Lo que trobaren a Arbúcies; el frondós paisatge d'Arbúcies l'ombresa de grans muntanyes d'Arbúcies: aquesta comunió frondosa que té aquesta vall meravellosa, aquest fondal de Catalunya que sembla un gran llit de nereides que és un tresor per a somniar-hi.

Tant si arribeu per Breda com per Hostalric, tot seguit entreu en una ombra d'una espessor inviolada. El camí són dues columnades de gran església forestal amb la nau verda del brancatge que només vos deixa veure el cel com catifes de verdor. Al costat hi corra el torrent entra un pedregar de color de perla. De tant en tant una gran masia està recolzada en un bosc de suredes í de castanyers, com reposant a sota dels arbres; a sota els prats i el fruiterar encatifant e1s recons ombrívols i les vaques que en lloc de pasturar sembla que estiguin somnioses, i al fons i sempre í a tot arreu, sempre servint de fons ombrívol aquell castell de Montsoliu, que se'n conserven les runes per decoració del paisatge i aquells gegantins turons del Montseny, que semblen els murs d'encantament per a guardar a la seva falda aquest poble que en diuen Arbúcies.

I el poble reposa a prop del torrent. Els carrers i cases antigues enfilant-se cap a la muntanya, té el carrer central on els autobusos anuncien a crits la seva arribada, té la fonda Torres mena d'hostal amb aquella cuina sanitosa i aquell tracte franc tan de casa nostra. Té el cafè amb aplecs d'amics tan simpàtics que un no els deixaria si no vingués aquell moment fatal de tancar les portes. Té un dels parcs particulars no sols més bells de Catalunya sinó també de tota Espanya, jardí del Sr. Badés que ell amb la seva família són d'una hospitalitat tan perfecte que un si troba com en un bany maria; hi ha la casa del Sr. Pagès com un transatlàntic esplèndid anclat al peu del torrent i saludant, té... Arbúcies i és té a n'ell mateix, té aquest poble que el recomano perquè ve la Festa Major però que la mellor festa que té és el seu bellíssim paisatge.