Terrassa era una fàbrica immensa...


Obra:La ciutat del fum (p. 29)
Municipi:Terrassa

testing image

Terrassa era una fàbrica immensa, la ciutat del fum, la ciutat dels telers, la ciutat de les selfactines, les tondoses i les jacquards, de les nuadores i les filadores i els teixidors i les cardadores, de les xemeneies i el vapor i el xeviot i l'ordit. Cent anys, gairebé, de fàbriques, d'estam i de cotó, de mitges i mitjaires, però sobretot de llana, cent anys d'un món construït al voltant de les fàbriques. Les cases dels fabricants, al Passeig o al carrer del Nord, les cases dels obrers, alineades al carrer del Passeig, totes ben iguals, cases de casal i quarto de reixa, com de joguina. El casino dels senyors i el casino del comerç. El Condicionament Terrassenc i la Tarrasa Industrial i l'Auxiliar Tarrasense, l'Electra i l'Anònima, i totes les fàbriques fetes amb sumes de cognoms, Aymerich, Amat i Jover; Cal Sala i Badrinas; Cal Pont, Aurell i Armengol... Tota una ciutat esdevinguda fàbrica, sense amenitats, la ciutat del treball, i de les nenes que vénen del poble per entrar a la filatura encara amb trenes i en surten dones sordejant, cridant, de tant haver parlat tota una vida amb el soroll dels telers de fons. La ciutat de les ordidores, les jacquards i les selfactines, dels mitjaires i les passadores i els tintorers. Una ciutat que hivernava quinze dies d'estiu, tan a toc de pito com treballava tres-cents cinquanta dies la resta de l'any, tots de cop, tot d'uniforme. Demà mateix, divuit de juliol, vacances col·lectives, tot aturat, la ciutat morta i callada, sense telers.