I, dintre del call, la casa. Vella com sempre.


Obra:L'evangeli gris (p. 180-181)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

I, dintre del call, la casa. Vella com sempre. Més vella que mai, amb la façana gravada de pluges, amb dibuixos atzarosos d'humitat. La casa de Maymó Cresques, de Selomó Cresques, de Samuel Cresques, la seva casa d'infant, coneguda pedra per pedra, rajol per rajol, rajola per rajola. La casa alçada a força d'anys, permanentment canviada, modificada sempre, agençada sempre i tornada a agençar als impulsos de la humitat, de les calors, de les pluges, dels freds... La casa sòlida, ferma, certa, única. La casa on Maymó Cresques havia nascut, on havia vist morir els seus germans, la casa plena de la presència del pare, de les paraules de la mare, de la mort dels germans, de les descobertes, de les petiteses de Maymó Cresques quan era infant.

Maymó Cresques no va gosar entrar, encara. Va passejar un moment pels carrers estrets del call, sense parlar amb ningú, callat. Va descobrir a mig camí que la passejada no tenia altre objectiu que retardar l'entrada a casa, allargar-la, ajornar-la. I, en definitiva, no tenia altre motiu que la por al retorn. Maymó Cresques volia ser-hi ja dins, viure a dins, sense més. El que li feia por o li provocava un altre sentiment més difícil d'explicar i de definir era el fet d'entrar, de travessar el llindar, de dirigir els primers mots al pare, vell; a la mare, vella.