El tio Batiste ja no podia més.


Obra:L'últim serf (p. 63-64)
Municipi:Dénia
Comarca:Marina Alta

testing image

El tio Batiste ja no podia més. Era un dia molt pesat. La nau americana de quatre pals i tres ximeneres lluïa fora mar com altiva rúbrica del progrés i el personal passava i repassava pels molls fent-li homenatge de la seua admiració. Aquell "muntriol" estava carregant i en el magatzem del "Maltés" el ritme era accelerat. A les portes atracaven els carros i encara que els hòmens s'excedien no era possible que isqueren amb la premura que el consignatari i el cap d'estiba demanaven. Els carregadors, descalços i la camiseta de punt oberta al pit, en calçons els més, pressentint la suada, anaven a les piles i prenien dos caixons que refermaven al pit, ben abraçat el de baix, i corrien amb passos botadors, en tremor carns i membres a la lúbrica besllum de les pobres i gastades teles que els cobrien, fins al carro amb xiulets d'advertiment per no atropellar-se entre ells. Es treballava seguit, sense una pausa ni un cigarret de descans.

L'encarregat anava d'una porta a l'altra, també despitralat, prets en la mà els papers en què apuntava els carros que eixien per cada una, volent estar en totes alhora i cridant amb veus que li gastaven els pulmons, i camejava rendit, blanejant, els peus encallits i fent-li ganxo els genolls que ja no podia redreçar.