I arribà la jornada de Santa Llúcia...


Obra:Vides planes (p. 60)
Municipi:Dénia
Comarca:Marina Alta

testing image

I arribà la jornada de Santa Llúcia i esclatà la dolçaina del porrat pels nombrosos entralls del Montgó. Els pans beneïts, tots emparamentats de llenç i randes, havien estat repartits després de les misses a l'ermita i aquesta esplendia ufana sota els raigs del sol hivernenc com s'ufana una filleta amb la carícia del vell pare. El curt vial que li donava entrada desapareixia sota les parades dels venedors ocasionals que llençaven en cridadissa competidora el pregó de llurs fruites i llepolies. Xiquets amb feixos de ciris i estadals atropellaven els aplegats de nou oferint-los-en ans d'entrar a la Santa, i, ja dins, marejava un bosc de llumetes sostenint-se sobre el paviment ple de murtra i unint llurs espetecs al remoreig apagat dels orants i al soroll mal contingut dels menys devots. Els geranis encesos i les cridaneres flors de paper posaven per tot una policromia esclatant. La il·luminació, desproporcionada al local, donava estranya animació a la imatge, als ulls que la lascívia del tirà va sacrificar i als repetits ex-vots que plenaven les parets.

L'ermità i els seus familiars cantaven gojos a intenció d'uns i a petició d'altres, amb veus massa estridents, bé que no exemptes d'unció religiosa. La gent entrava, reverenciava la Santa, pagava uns gojos o apegava un ciri al broix [aspre] de terra i sortia d'aquella bavor acomplint el seu deure que l'autoritzava a fer roglet a la placeta i comprar de les paradetes el millor que li venia en gana.

Per ésser època de fred havien d'aprofitar-se les hores de sol anant i venint, és a dir, que pel camí es feia el gros de la diversió. Les casetes del pas estaven obertes per rebre els romers coneguts o ben aplegats que volgueren aturar-s'hi. En els emparrats, ara nus, s'enlairaven els barrilets de vi novell, del terme, del qual era obligat el fer el tast aquell dia; bótes de cuir, paelles grandíssimes, canyissos paramentats de taula i alguna guitarra o orgue per tal d'acompanyar les albades o tangos de moda quan l'alegria no cabera en el cos.