Li deia que no resultà senzill fer peu a terra.


Obra:Les veus i la boira (p. 155-156)
Comarca:Plana Alta

testing image

Li deia que no resultà senzill fer peu a terra. La massa cendrosa del Carallot forma una columna de trenta metres d'alçària que s'eleva bruscament des de l'aigua, sense a penes repeu on prendre recer. A més, l'accés el guarden desenes d'esculls invisibles que, a flor d'aigua, sorprenen els mariners que no coneixen aquelles aigües i provoquen naufragis com el que havíem patit nosaltres. Aquesta volta tinguérem sort i arribàrem al peu de la xemeneia sense més incidents que algun ensurt que no anà a més. Com poguérem, amarràrem el bot i saltàrem a sobre de la roca. Més que res per poder fer peu en alguna cosa ferma.

A poc a poc, el sol anà pujant i esvaint la boira. Aleshores, vérem, encara de lluny el llom de l'illa Grossa, amb el far a dalt del Montcolobrer, i davant d'ell, la Senyoreta i el Mascarat, i la resta d'illots que formen l'arxipèlag. Quatre roques de no res, si vol, però que per a nosaltres representaven la diferència entre la vida i la mort. De la Bella Joana, en canvi, no n'hi havia rastre, de manera que suposàrem que la mar l'havia engolida, però a voltes encara somie que em desperta el mariner mort i m'ofereix la mà i m'invite a pujar a la barca que s'afona...