Quan em cansí de jaure...


Obra:Les veus i la boira (p. 313-314)
Comarca:Plana Alta

testing image

Quan em cansí de jaure, m'asseguí a proa amb el vent a la cara. Per això ataüllí primer que ningú el Carallot, que es dreçava ferm davant nostre. Un calfred em somogué l'estómac, però no aconseguí sacsejar-me l'ànim. Em concentrí en l'horitzó. Més enllà, una claror suau permetia endevinar, difuminats, els perfils de la Ferrera i la Foradada. Al fons, el cim del Montcolobrer només es distingia per la llum intermitent del far. Deixàrem a estribord la xemeneia volcànica i la corona d'esculls que la protegeix quan ja per llevant apuntava el dia. Sentia que havia arribat un moment clau, en la meua vida. I que no podia fallar. Que sempre havia estat una joguina en mans dels altres, i si vols també en mans de l'atzar, i que, per primera volta, havia pres la iniciativa. Això pensava, tot i que, ben mirat, m'havia calgut recolzar-me en altra gent, en altres odis, per dur el meu propòsit a bon terme. És igual. El resultat és que em sentia orgullós i incòmode al mateix temps, però el desfici no minvava ni un gram la determinació.

No perdia d'ull la silueta plana de l'illa Grossa, que anava creixent a poc a poc. El negre difús de la roca anava tornant-se ocre a la llum rogenca de l'alba. Les antigues plantacions de blat dels faroners havien estat colonitzades per una vegetació baixa que no arribava a distingir. Les gavines començaven a alçar el vol. No hi havia cap barca pels voltants, tot i que se'n podien endevinar algunes, punts minúsculs sobre l'horitzó, per la zona de la Barra Alta, unes milles al sud. Ens apropàrem per la banda del Mascarat. Doblàrem el cap a penes a una vintena de braces de distància, i provocàrem una espantada de gavines, que començaren a xisclar i, algunes d'elles, fins i tot a fer vols rasants sobre nosaltres. Potser provaven d'intimidar-nos. No em calgué d'oferir-me voluntari per menar la llanxa. El capità, després d'esbufegar dues voltes, m'indicà que la preparara, que, al cap i a la fi, era qui millor coneixia l'illa. Quan estigué tot enllestit, avisà Amadeu que ja havíem arribat. Biel Sanso i un altre mariner m'allargaren les dues maletes, mentre Amadeu li donava al capità unes quantes instruccions.