Però et contava que se'm va fer un nus...


Obra:Les veus i la boira (p. 58-59)
Comarca:Plana Alta

testing image

Però et contava que se'm va fer un nus a l'estómac, després de tant de temps, en vore com, emboirada  per la calitja, emergia de l'horitzó l'illa Grossa. Queia un sol de plom, però no vaig moure'm de la proa, que allò havia de passar per mi. Lo vaixell va anar doblant lo cap de tramuntana i, enfront meu, anava obrint-se a poc a poc la badia. És un antic cràter, no sé si ho saps, però la mar se li ha menjat un tros, lo de gregal, de manera que se li ha quedat forma de ferradura: un cau acollidor, quan hi ha tempesta, ben cert que sí, però també una trampa mortal, si lo vent bufa allevantat. He vist patir de valent alguna barca allà dins. I també naufragar-n'hi. Del Jaume III me'n recordo com si fos ahir. Era un llagoster de Pollença i el menava Rabassa, un dels patrons més vius i experts que he conegut. Un matí, a primera hora, des de gregal ens va vindre a sobre una tempesta molt fotuda. Sembla que havien mamat prou i massa, aquella nit, i cap dels tripulants se'n va adonar. Algú va despertar-los, però quan van voler eixir, ja havien fet tard i les ones se'ls menjaven. No es va poder fer res. Va badar-se lo casc contra lo Trencatimons, un escull traïdor que hi ha enmig de la badia, en lo lloc més fotut, com si estigués fet a propòsit. Allà mateix es va enfonsar. N'hi van morir uns quants, de mariners, Rabassa entre ells.