testing image

Balada d'Olot

 

Olot, vall fresca i gemada,

de policromat vestit;

cada any apareix ornada

d'albors de fajol florit.

La volten prats delitosos,

l'ombregen arbres frondosos,

la cenyeix el Fluvià...

Olot és com una vella

que escolta la cantarella

que fan les fonts en rajar.

 

Sovint, per serrats i comes

veiem que s'estén un vel,

i entelen les grises bromes

el blau lluminós del cel.

La pluja que s'anuncia

omple el cor de melangia

i, esborrades les colors,

la boira els camps emmantella,

i Olot és com una vella

que no veu els seus tresors.

 

La primavera florida

a Olot no sempre somriu;

mes li dóna nova vida

cada any l'entrada d'estiu.

És el temps de les fontades

i les llargues passejades

i els deports i nobles cants;

la vall tota s'esponcella,

i Olot és com una vella

que amoixa tendres infants.

 

Llavors per les avingudes,

per les places i carrers,

veureu cares conegudes

d'estiuejants forasters.

En la fresca vall gemada,

de verd fullatge esmaltada,

i entre l'esplendor dels blats

floreix la gentil rosella,

i Olot és com una vella

que té a casa convidats.

 

Però sempre els més joiosos,

entre els dies estivals,

són els breus i delitosos

de les festes setembrals.

Són quan tota s'engalana,

quan pren arreu més ufana

la nostra gentil ciutat,

quan tot somriu a dins d'ella,

i Olot és corn una vella

que a joventut ha tornat.

 

I quan la gent dispersada

torna als llocs d'on ha vingut,

reneix a Olot la daurada

i encisera quietud.

Mes, quan després ve la fira

la ciutat de nou respira,

i entre els freds incipients

té una florida novella,

i Olot és com una vella

que reveu els seus parents.

 

I quan la tardor avença

i ve l'hivern pas a pas,

el fred primerenc comença,

preludi de neus i glaç.

Llavors, en les tardes crues,

daurant les arbredes nues,

el sol al llunyà horitzó

clou, trist, la seva parpella,

i Olot és com una vella

que narra una tradició.