Va caminar en direcció...


Obra:Una dona d'aigua (p. 38-39)
Municipi:Banyoles

testing image

Va caminar en direcció a l'estanyol del Vilar, que es nodreix d'aigües subterrànies; allà, dos ànecs collverds encara nedaven incansables. Les fotges xipollejaven entre la balca i no es veia cap ni una de les orenetes que durant el dia sobrevolaven les aigües, com si prenguessin vistes de la ruta que havien de repetir.

Entre els contraforts de les muntanyes puntejava el capvespre amb un tel de seda violaci i durant uns instants es va entretenir a contemplar l'estany a la llum vaporosa dels núvols i el perfil de la lluna que emergia al cel, per l'orient. Cada vespre, l'ala grisa del cel tremolava a llevant, desplegant-se sobre la serralada llunyana dels Pirineus i el cim punxegut de la Mare de Déu del Mont. D'aquí a poc s'estendrà per les serres properes, el puig de les Gitanes i el puig Clarà, i saltarà a ponent per la muntanya de Rocacorba, fins a perdre altura i acabar planant sobre l'estany, gairebé a trenc de nit.

Just aquell moment, esclataria un concert eixordador de raucs als marges llefiscosos de l'aigua, milers i milers de granotes i de gripaus desafinant sorollosament.

Dues barques descarregaven feixos de cànem a l'embarcador del nord de l'estany; al fons de tot, a la vora meridional, resplendien els reflexos groguencs dels fanals. Poc després, va travessar un pontet estès sobre un dels cinc recs que drenen l'estany i va prosseguir pel camí que es desviava en direcció al passeig il·luminat del balneari i les hortes del rec de Guèmol.