L’estany conservava...


Obra:Una dona d'aigua (p. 158-159)
Municipi:Banyoles

testing image

L'estany conservava bona part de la força i la diversitat que devia tenir al principi, quan era una llacuna immensa. Les aigües estancades de la riba emmirallaven els joncs, els senissos entortolligats, les riberes tranquil·les, el territori preferit dels ànecs i de les fotges, les obagues frondoses, clapejades per les ombres dels verns i dels salzes. Tot el que veia formava part d'un univers que parlava de l'existència i dels límits abismals; era un reflex de la infinitud.