Les cases del vial...


Obra:Una dona d'aigua (p. 202)
Municipi:Banyoles

testing image

Les cases del vial eren estretes i fondes, amb un o dos pisos, i totes tenien un hort darrere i quadres per guardar el bestiar. El cotxer va fer sonar amb força la campana d'avís perquè hi havia una colla de mainada que jugava al mig del carrer i no s'arraconaven.

Al final van sortir al passeig de la Font Pudosa, i des d'allà van arribar al peu de l'estany. En aquella altura, va demanar al cotxer que s'aturés. L'estany era blavís a la llum del migdia i unes nuvolades cendroses tapaven les crestes de les muntanyes i feien de sedàs d'aquella llum que s'aspergia en llengües estriades. Va seguir amb els ulls, els moviments dels ànecs que nedaven prop de la riba, en l'aigua poc profunda, entre els joncs que creixien a recer de les pesqueres, i es va quedar una estona contemplant l'estany, amb la certesa que la felicitat que li transmetia l'aigua calmosa devia ser possible d'aconseguir en la vida d'una persona i que, si estava a la seva mà propiciar-la, faria el que fos per ajudar la Sarah, perquè així ajudava el seu germà.