testing image

En Vila, popularment conegut com «El Terrisser», malgrat les depuracions que la plantilla municipal havia sofert, continuava ocupant el seu càrrec de «Guardaaigües». En Vadó —cal dir-ho— era un expert coneixedor de l'Estany, dels seus peixos i dels moviments de les aigües lacustres.

Manejava el bagant amb una oportunitat força acceptable. Intervenia en qüestions tan delicades com les dels dies i hores de «riego» i —per arrodonir-ho— pronosticava els canvis de temps amb una anticipació sorprenent i un encert relatiu, com sol passar als més bregats meteoròlegs.

Era un fumador de pipa inveterat. Conreava, amb un cert descuit, una barba bíblica, grisenca, que el fum de la pipa rossejava a claps. Cantava amb veu de baríton. Posat a taula —solia dir— era incapaç de «fer un mal paper».

Com a distintiu del càrrec —assimilat al d'agutzil— empunyava una vara amb pom de metall, es cobria amb gorra de visera lluent i vestia uniforme gris.

Era de bona estatura, amb un aire entre marcial i rústic.

Un dia del desembre del 36, en Vadó va ser cridat a l'Alcaldia, que ocupava llavors en Benet Dilmé. El «Terrisser» hi acudí, un xic intrigat. L'Alcalde li confià una missió delicada. Acompanyaria i instruiria sobre els secrets de la pesca a l'Estany, el Cònsol General de Rússia, senyor Antonov-Ovseenko, que s'allotjaria al «Flora» els caps de setmana que tingués gust a venir a Banyoles. Se li posaria a disposició «La Carpa d'Or».

Va ser així com en Salvador Vila i Tomás, (a) «El Terrisser», va convertir-se en company i assessor de pesca de l'alt enviat de Stalin.