La Carpa d'Or...


Municipi:Banyoles

testing image

«La Carpa d'Or», com gairebé tots sabem, és la pesquera situada estratègicament en el punt precís i preciós del començament de Cap de Bou, en el revolt de La Draga. La que s'endinsa, ni poc ni massa, aigua enllà com si cerqués l'altra vora, en el vuit quasi perfecte amb què la Natura ha cal·ligrafiat l'Estany.

El seu aspecte deliciosament «demodé» ve accentuat per les ingènues ogives i per la seva corona de merlets jamai estrenats; però en posició permanent de defensa, enfront d'un enemic inimaginable si descomptem la tramuntana.

Hem filosofat, no fa gaire, sobre la inoperància de les dates en la recerca de la gènesi del fenomen «pesquera». Però la cronologia —cal reconèixer-ho— esdevé imprescindible, mal sigui només per aproximació, quan es contempla la vida i miracles d'una d'elles en concret.

De la que pretenc historiar, no n'he trobat pas la data de la seva construcció ni la de la pertinent llicència municipal.

Rectificant i complementant puntualitzacions anteriors, dono avui per vàlida la versió segons la qual —durant la Guerra Europea— Melcior Barceló i Casademont, hereu de «Mas Palau», encarregà al mestre de cases banyolí Jaume Casellas («El Frai»), la construcció d'una pesquera a «Cap de Bou». «El Frai», no feia gaire, havia aixecat a Banyoles un edifici projectat per Puig i Cadafalch. (El casal, del Passeig de la Indústria, que va ser conegut per «cal senyor Sol».)

L'arquitecte modernista hi havia incorporat —insòlitament i potser també genialment— estructures i ornamentacions de procedència aràbiga.

Tot fa suposar que «el Frai» —sagaç i oportú— no dubtà a traslladar a «Cap de Bou», pel seu compte, mostres de l'estil «califal» que Puig i Cadafalch havia plasmat a «Can Sol».

Els perfils i fistons de les obertures ens ajuden a creure-ho així.

Alguns anys després de la seva construcció, per combinacions financeres que no venen a tomb, la «pesquera d'en Mención de Can Palau», passà a pertànyer a una cooperativa de la construcció, fundada per joves paletes l'any 1917, quan a Rússia triomfava la Revolució. Aquesta circumstància històrica, combinada amb la congènita sornegueria local, havia valgut als emprenedors cooperativistes el sobrenom de «Els Soviets».

Aquest fet convertí la pintoresca caseta en «la pesquera dels Soviets». (Talment semblaria un signe de predestinació... Ja veurem per què ho dic.)