Edicions 62 - 1999 - Barcelona
La casa ran de mar des Molinar de la teva padrina vídua Pereta, la mare del teu pare, se't superposava a la transparència d'aquell paisatge. Podies assegurar que davall els pàmpols de l'emparrat, davant per davant de la Palma il·luminada de les nits d'estiu, amb tots els hotels del passeig Marítim fent pampallugues, amb el castell de Bellver i la Seu refulgents, visqueres alguns pocs moments de felicitat.
Les Cases Velles de Formentor... Per allà has reduït la marxa... Has de cercar L'amagatall per a la moto que descobrires vora una pedrera abandonada fa un parell d'horabaixes... No és bo de fer sortir de la carretera asfaltada... Endinsar-te per un lloc on la reixa està feta malbé... Avançar per la garriga entre estepes seques i mates i garballons... Escoltes la piuladissa mesclada de verderols i mèrleres... Veus una clapa de ginesteres bordes molt atapeïdes... Just darrere el clot d'on treien la grava que ha colonitzat els pinars, deixes la moto aferrada al tronc d'un pinot vell... La fermes a la soca... Amb la motxilla a l'esquena fas un parell de revolts pel redol de damunt, fins que decideixes de bell nou que es un bon amagatall perquè no es veu d'enlloc...
Ara has reparat un punt que brilla dins les roques grises... T'hi acostes amb curiositat... ¿Un tros de llauna?... ¿Una argolla de ferro?... És una esquella de coure que deu haver perdut una d'aquestes cabres salvatges... No podries ser salvatge, ni dur penjada una esquella... Els majorals de les Cases Velles de Formentor segur que deuen controlar les cabres...
En costa i llobera escriu la costa i la llobera.
L'esforçada. tensa i feliç feina d'escriptura d'en Costa i Llobera: tota aquesta galeria de paisatges harmònics musicals i sensorials carenats de paraules és com un adob de carn viva en el repertori empobrit i desertitzat de potències i energies de la llengua catalana.
Les altíssimes tensions i les vastes condensacions amb les quals aquell poeta ciclotímic havia carregat la llengua catalana fan que tu la puguis veure respirar pels bufadors dels covals dels mots, fent tremolar les cúpules de frases dels pins que donen nom a les roques, les plantes, els animals i tot el cel i el mar.