Editorial Columna (Barcelona), 1993
Oda al Ter (fragment)
Com pare amorosíssim que a sos fillets enyora
i a cada un d'ells el cerca per dar-li l'abundor,
a Montesquiu visita i Sant Quirze de Besora,
després a grans gambades s'apropa a Torelló.
I així va baixant sempre mirant tota la Plana
de Vic, com l'aucella que vola mar endins,
saltant per les rescloses, omplint-ho tot d'ufana
regalimant ses vores de perles i robins.
Passant per Sant Hipòlit joiós se'n va a la Gleva:
davant la Sobirana, la Mare del bon Déu,
mormola amb accent místic la despedida seva
seguint son curs pacífic fins a besar Manlleu.
I trau per eixa vila ses gales més formoses.
Aixeca amb dolç murmuri son càntic més suau;
fecunda en ses riberes les flors més delitoses,
ses fàbriques alenta, senyeres de la pau.