Garsineu Edicions (Tremp), 1997
La veu del poble (fragments)
El meu poble és de fang,
i té els carrers eixuts
per l'àrdua suor de tots els pobles.
El meu poble és de serres i de pins,
i de sinuosos camins
on refilen sublims
els ocells nouvinguts
amb un flat de primavera.
El meu poble és sec i àrid,
però quan plou
a cada rasa brolla un rierol
i els peixos tornen.
Amb l'aire fresc del matí
canta un rossinyol,
el vent dissipa la tristesa
i fins i tot, a l'hivern, la neu fon l'enveja. [...]
Al meu poble el diari arriba tard,
i quan arriba, desconeix les notícies
que afecten l'avenir dels nostres fills.
El nostre diari és el mal d'esquena
i ho són les mans esquinçades pel fred.
Però al caliu del foc
tot això s'oblida
i torna la placidesa
mentre escoltem la ràdio.
La veu del poble (fragment)
En aquesta ciutat no hi neva
els dies són eixordadors
i no hi ha lloc per aparcar.
I mentre passegem,
erectes damunt l'asfalt,
els pàl·lids semàfors tricolors
acarreren el nostre futur
vers una glòria del tot incerta.
Plena de restriccions,
plena d'obligacions,
plena de cruels rellotges
que ens amenacen amb llargues agulles
que fereixen els nostres sentiments,
la Urbs Moderna creix
engendrant la pol·lució
que esberla la bellesa
de la nit estelada.