Pagès Editors - 2007 - Lleida
Boí
El marc de la finestra limita i talla la visió de la vall; la penombra en què la cambra està submergida estableix un contrast violent amb la claror de fora, la que manté els colors del prat, dels arbres i de les roques, mentre que el cel, feixugosament ennuvolat, intenta d'agrisar-los.
El vent que suara jugava amb les fulles caigudes, i semblava que això li bastés, enfurit de sobte, ha arrencat dels núvols espessos ruixats de calabruix que passen com sagetes argentades a frec de la finestra.
Els pollancres del riu i aquells tan tendres que s'enfilen al turó veí i volten la casa del guardabosc es decanten i estenen totes les branques vers una sola direcció en actitud que diríeu de pregària.
A les marjades properes, les herbes altes i espesses han desfermat llurs cabelleres i les rebaten desesperadament per terra. Ara, tota la vall brunz de la ventada.
Quan el torb ha cedit, després d'haver-se endut la nuvolada a l'altra banda de les muntanyes que clouen la vall, els darrers raigs de sol han tornat a acolorir i daurar els prats ajaçats per l'aiguat i les arbredes commogudes.
Pertot arreu, als arbres, a les herbes, a les pedres, brillen tremoloses gotes d'aigua que enjoien i fan més sumptuosos aquells esmalts i aquelles dauradures que omplen la vall, redimida del càstig, i s'enfilen pendís amunt vers les roques més altes, on el sol morent encén fogueres de victòria.