Llibreria Verdaguer - 1933 - Barcelona
D'una magresa esgrogueïda i allargassada, a la manera d'un Greco de segona mà.
Nasqué a la Lluna i ara passeja per la Terra la seva infinita desesma de trasplantat.
Dialoga lent, gairebé somicant, cap cot i les mans encreuades damunt del ventre, com si sempre estigués dictant les seves últimes voluntats. Només el refà l'escalforeta dels records de joventut, que ell assaboreix com dolços terrossos de recança.
Baixet. Vermellenc. Grassó. Nerviós. El cap petit, entre els pàmpols auditius, amples i desconnectats. Pentinat amb ratlla i tupè perfectes, de dependent passat de moda. Ulls grisos, cremats, de rata de sagristia laica, farcida de pergamins. Damunt del llavi breu, s'estira i s'arronsa un dit de cendra.
Estilista net, ordeix harmonioses policromies amb el nas, un xic afigat.
Orador vibrant, de paràgrafs salats d'entusiasme, amb un bell ritme sincopat, entre abraçades invisibles i enravenxinaments de gat ofès.
Incansable col·leccionista de partits polítics i de renaixences nacionals.
Minúscul com un moixonet. La cara plorosa. Els ulls, congestionats de tanta lletra com s'empassen. Tot ell un nervi frèvol, voleiadís; agonia de la carn; una volva. Una volva tintada de vidriol.
Giravolts d'estornell, amb una rialleta feliç, de retrat de primera comunió.
El cel de Montmartre li ha aombrat els ulls de picardia, tot enfarinant-li de pal·lidesa lles galtes.
Sentimental com una camèlia, fraseja amb un deix de manyagueria, a la recerca del tradicional recapte per a la frèvola modisteta.
De les Terres de l'Ebre salta al coll de Cervantes amb l'acrobàcia d'un pagerol goludament lletraferit, cellajunt, rebec i callat, encarnació bategant de tots els turments dels seus personatges literaris.
Tot ell sembla reblat, com un clau rebel, a cops de mall, amb un aire de secardina violència beduïna, que la sentor d'una rosa en fa, a qualsevol hora, un candidíssim anyellet del Senyor.
Secardí, el rostre de terra-cuita, llavis prims, irònics, i uns ulls petits, fiblant de dins les conques ben obertes, amb una lluïssor insistent, metàl·lica.
Perfil de vell patró mariner ianqui, entusiasta de la germana pipa (els torterols del seu fum li solucionen tots els embulls gramaticals), i enemic irreconciliable de la llei seca.
El primer esportiu de Catalunya i també la seva primera potència digestiva.
És el més genial arquitecte de la llengua catalana rediviva. Per un caramel, però, és capaç de vendre's un verb caçat de fresc.